M'he deixat portar per la màgia de Terramar a un món de mites i llegendes. A vegades fugir de la realitat és una forma de trobar-la. Tot depèn de les preguntes que som capaços de fer-nos. I de les que prenem consciència que som incapaços de fer-nos.
En quasi cap moment m'he deixat transportar totalment amb l'únic gaudi de la lectura. En part no he volgut, en part no he pogut. Els tres contes narren tres etapes de la vida del mateix home: l'esparver, un mag poderós capaç de parlar amb els dracs, manar els vents, guarir els malalts...
M'he quedat amb ganes de saber què més passava entre les tres etapes.
Però m'he conformat en trobar una web on es pot veure fotografies d'ocells i sentir (i escoltar si es vol) els seus idiomes: la veu de l'esparver ( a http://www.birdphoto.fi/lajikuvat/accnis/)
Molt sovint les veus, unes més que altres, tenen màgia...
dissabte, 7 / novembre / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari